Llegir mapes

Normalment, quan es parla de “llegir mapes” es fa referència a la interpretació dels símbols que hi apareixen, com per exemple les corbes de nivell, l’escala, els punts, línies, polígons, etc. L’holandés Thomas de Bruin, ho entén d’una altra manera. Es va capbussar per Holanda a través de Google Earth per trobar lletres, números i símbols. En la seva galeria de flickr en podeu veure el resultat.

lletres_holandeses_2

lletres_holandeses_3

Algú s’atreveix a fer el mateix utilitzant per exemple el territori de Catalunya? Avui he començat per la D.

D

Transformacions: Runam del Cogulló

cogulloEl runam salí del Cogulló, conegut també com a Montsalat, se situa en el municipi de Sallent, al sud-oest de la població del mateix nom. Està format pels residus salins de la fàbrica de potassa que l’empresa Iberpotash té al municipi. Aquesta muntanya de proporcions colossals, més de 165 m d’alçada, va iniciar-se l’any 1978 i en l’actualitat segueix creixent. Està formada quasi en la seva totalitat de clorur sòdic (sal comuna) i és el resultat de l’explotació del minerals salins del subsòl, en que la potassa és l’element que té el valor preferent. Gran part de la contaminació salina de la conca del Llobregat es deu en l’explotació salina de Sallent i també de Súria.

A l’esquerra de la imatge superior podem veure la situació abans de l’inici de l’explotació i a la dreta tal com resta en l’actualitat. A sota una imatge de la muntanya de sal..

foto_cogullo

Maratons d’Europa

maraton

Actualment, les 4 maratons europees més importants en quant a participació són London, Paris, Berlin i Barcelona. En aquesta infografia podeu veure els seus itineraris d’una sola tacada.

London té el recorregut amb la distància entre sortida imeta més allunyada.

Barcelona inicia i finalitza la marató en el mateix punt.

Paris té el recorregut més allargat i amb menys corbes.

Berlín té un recorregut més arrodonit.

Si correu algun dia alguna d’aquestes maratons, segurament l’estètica serà l’últim en que us fixeu, però de moment…

 

Mapa Carenes 2013

D’aquí pocs dies (13/04/2013) es celebrarà la “Caminada de les Carenes. IV Marxa Pont de Suert – Tremp” inclosa en la Copa Catalana de marxes de resistència. SUBENUIX ha elaborat un mapa guia on es mostra la cartografia de l’itinerari de la marxa curta, ADONS – TREMP, útil per a seguir in situ l’esdeveniment. Podeu veure seguidament les dues pàgines en format JPG. Si voleu imprimir-ho en paper, no teniu més que descarregar el següent PDF: ADONS-TREMP.

pagina1

pagina2

La Caminada de Carenes amb un recorregut de 54,5 quilòmetres i 2.360 metres d’ascensió acumulada i 2.746 m de descens acumulat, uneix dues capitals de comarca: Pont de Suert i Tremp. Per als qui vulguin fer un itinerari més assequible poden realitzar la segona part de la Marxa, la caminada curta Adons – Tremp de 32,5 km, .
En l’espai web www.tremp.cat/caminadacarenes hi trobareu mes informació.
Des d’Adons ens dirigim cap la Creu de Ferri en direcció a Espluga de Serra i el poble de Gurp on carenejarem i gaudirem de magnífiques vistes mentre ens desplacem per l’EIN de la Serra de Sant Gervàs – Vall Alta de Serradell. El descens té com a punt d’inflexió els Corrals de Gurp i el petit poble homònim. El final del llarg recorregut ja està pròxim. Acaba al pavelló municipal de Tremp amb un més que merescut àpat.

Transformacions: Pantà de Terradets

Amb el nom de “transformacions” iniciem una sèrie d’entrades que ens durà a veure els canvis en el territori que es produeixen a través del temps. Aquestes transformacions poden ser d’origen natural, provocades per la pròpia evolució de la geologia, de la vegetació, etc. No obstant, en la majoria dels casos es veuen induïdes o accelerades per l’actuació antròpica: canvi climàtic, urbanització, construcció d’infraestructures, agricultura, etc.

Panta de Terradets

En aquesta primera entrada veiem un cas de colmatació per sediments d’un embassament. Es tracta del pantà de Terradets (o de Cellers), al sud del Pallars Jussà, en la Noguera Pallaresa. La presa, construïda l’any 1935, va truncar la dinàmica natural del transport de sediments aigua avall del riu. El resultat ha estat la reducció progressiva de la capacitat d’emmagatzematge de l’embassament reflexant-se especialment en la cua de l’embassament. Podem veure com la línia de costa ha avançat cap al sud (més d’un km) i fins hi tot han nascut dues petites illes. Com a contrapartida, aquesta acumulació extra de sediments, junt amb el manteniment constant de la làmina d’aigua en la cota màxima del pantà, ha propiciat l’establiment d’una vegetació aquàtica òptima per una fauna lligada als ambient aquàtics molt diversa i d’una importància de primer ordre. Actualment, l’embassament forma part de l’Espai d’Interés Natural “Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana“.