Transformacions: Empuriabrava

Empuriabrava 1

Seguramente se puede decir que Empuriabrava ha supuesto uno de los impactos en el territorio más grandes en toda la historia reciente de Cataluña. La Marina de Empuriabrava es una urbanización que se comenzó a construir durante el boom turístico de los años 60 (en 1965 se inició el proyecto). Se encuentra situada en la parte septentrional de la Costa Brava y del golf de Roses, província de Girona, España, en el sector costero del término municipal de Castelló d’Empúries. Cuenta con una red de 23 km de canales navegables y está considerada la Marina residencial más grande del mundo.

El área que actualmente ocupa Empuriabrava estaba dedicada, antes de la construcción de la urbanización , a la explotación agraria y ganadera, sobre todo en forma de pastos y cultivos y con cinco masías (“cortals”, en la denominación local). En el sector central y NE, conocido como las Tribanes, era ocupado por un gran número de pequeñas parcelas alargadas (“peces”) , originadas por la desamortización de las tierras comunales a mediados del siglo XIX, que pertenecían a pequeños propietarios de Castelló d’Empúries. En la franja más próxima al mar , el suelo estaba ocupado por humedales , de manera similar a las tierras vecinas tanto al norte como en el sur que actualmente perteneciente al Parque Natural de los Aiguamolls de l’Empordà.

Empuriabrava 2 Empuriabrava 3Empuriabrava mosaïc

Información: Wikipedia. Cartografia: Institut Cartogràfic de Catalunya

Transformaciones: Urbanizaciones

Desde la época de expansión económica de los años 60, en Catalunya no se han dejado de construir urbanizaciones, la mayoría de las veces sin ningún orden ni criterio,  y depredando el territorio sin compasión. Una de las cosas buenas de la CRISIS es que la expansión urbanística se ha visto frenada. Aquí podeis ver un par de ejemplos en los municipios de Vallirana i Palau-Solità i Plegamans.

transf_vallirana 3

Quants Tresmils té Catalunya?

pirineus_cat_1

Quants tresmils té el territori de Catalunya? Si englobem totes els pics catalogats segons el criteri de Juan Buyse, tal com vam veure en la última entrada, són 12 cotes per sobre dels 3.000 m. Aquí s’inclouen per tant, els pics secundaris, és a dir, aquelles cotes pròximes als cims importants i que tenen una certa entitat. Si ens referim als cims principals, la resposta és 8.  En la següent taula podem veure aquestes cotes ordenades segons la seva altitud.

  Nom Altitud Zona Comarca Categoria
1 Pica d’Estats 3143 Pica d’Estats Pallars Sobirà, Arieja principal
2 Pic Verdaguer 3131 Pica d’Estats Pallars Sobirà, Arieja principal
3 Punta de Gabarró 3115 Pica d’Estats Pallars Sobirà, Arieja secundari
4 Pic de Sotllo 3072 Pica d’Estats Pallars Sobirà, Arieja principal
5 Avantcim N. Del Sotllo 3058 Pica d’Estats Pallars Sobirà, Arieja secundari
6 Comaloforno 3033 Besiberris Alta Ribagorça principal
7 Besiberri Sud 3030 Besiberris Alta Ribagorça principal
8 Punta Alta de Comalesbienes 3014 Besiberris Alta Ribagorça principal
9 Besiberri Nord 3014 Besiberris Alta Ribagorça, La Val d’Aran principal
10 Agulla nord de Malavesina 3014 Besiberris Alta Ribagorça secundari
11 Tuc de Molières 3010 Maladeta-Aneto Vall d’Aran, Ribagorça, Osca principal
12 Rodó de Canalbona 3004 Pica d’Estats Pallars Sobirà, Arieja secundari


En la zona de la Pica d’Estats se situen amés de l’emblemàtic pic homònim, el pic Verdaguer i el Sotllo, amés dels secundaris Punta de Gabarró, Rodó de Canalbona i l’Avantcim nord del Sotllo. Cal destacar que en la mateixa zona, però ja exclusivament dins de l’Arieja francesa, tenim el Montcalm, que amés té el honor de ser el tresmil més oriental de tota la serralada pirinenca.

En la zona dels Besiberris englobem tres pics que formen part de la cresta dels Besiberris: Comaloformo, el Besiberri Nord i el Besiberri Sud, a més de la cota secundària Agulla Nord de Malavesina. A l’est de la cresta i separats per la vall de la Noguera de Tor, apareix la Punta Alta de Comalesbienes. Un fet curiós es que degut a les últimes medicions realitzades pel Institut Cartogràfic de Catalunya, es van eliminar de la llista dels tresmils, 3 cotes secundàries situades en la cresta dels Besiberris: Besiberri del Mig Nord, Besiberri del Mig Sud i la Punta de Passet.

Finalment tenim el Tuc de Molières, el qual forma part de la zona Maladeta – Aneto i que se situa en la frontera entre la Val d’Aran i Aragó.

Tresmils del Pirineu

tresmils

Quants tresmils té el Pirineu? La resposta pot semblar que és fàcil donar-la però abans s’han de matisar diferents coses i sobretot, definir que és un tresmil. L’any 1986, el belga nacionalitzat espanyol Juan Buyse, en el seu llibre “Los tresmiles del Pirineo”, va ser el primer en establir aquestes regles. Com a resultat en va sortir una llista força exhaustiva dels tresmils del Pirineu que millorava les llistes anteriors.
Primer de tot, cal decidir si comptar només els cims principals, de manera que si molt a prop d’un tresmil n’hi ha un altre de secundari, aquest darrer no es té en compte. El problema és també definir què és un “cim secundari”; Juan Buyse va establir una prominència per als Pirineus de 10 metres per a fer aquesta distinció, bastant menys que als quatremils dels Alps, on se sol utilitzar una prominència mínima de 30 m. Així doncs, tenim cims principals i cims secundaris.
Cal tenir en compte també la determinació de l’altitud dels cims, ja que, sovint, hi ha diferències considerables en l’altitud d’un cim segons les fonts topogràfiques o fins hi tot, de les institucions encarregades de realitzar les medicions.
La llista de Juan Buyse es va anar modificant al llarg de les successives edicions del seu llibre, fins que l’any 2002 va morir i es va interrompre la seva feina. Actualment, hi ha un grup de muntanyencs, anomenats “caçafantasmes” que segueixen la feina de millorar i actualitzar la llista. Segons la seva pàgina web, actualment tenim 213 tresmils, dels quals 124 són principals i 89 secundaris.
S’han agrupat en 11 zones (veure mapa adjunt):
1. Balaitús- Infierno – Argualas
2. Vinyamala
3. Mont Perdut
4. La Múnia
5. Néovielle – Pic Long
6. Culfreda – Bachimala
7. Posets – Eriste
8. Clarabide – Perdiguero – Boum
9. Maladeta – Aneto
10. Besiberri
11. Estats

Mapes il·lustrats de Abi Daker

Qui ha dit que en el món dels mapes tot està digitalitzat i no s’ha de tocar per res llapis i paper?

Mireu si no el treball de la il·lustradora originària de Xipre, Abi Daker. Els seus mapes són veritables obres d’art. En la seva web Illustrated Mapes en podeu veure una mostra força àmplia.

Regió de Miliou

Mapa de Londres

Mapa de Londres

Rhine

El riu Rin durant la invasió dels Vikings.

Paphos

Regió de Paphos, Xipres.

Noruega

Mapa de Noruega.