Tresmils del Pirineu

tresmils

Quants tresmils té el Pirineu? La resposta pot semblar que és fàcil donar-la però abans s’han de matisar diferents coses i sobretot, definir que és un tresmil. L’any 1986, el belga nacionalitzat espanyol Juan Buyse, en el seu llibre “Los tresmiles del Pirineo”, va ser el primer en establir aquestes regles. Com a resultat en va sortir una llista força exhaustiva dels tresmils del Pirineu que millorava les llistes anteriors.
Primer de tot, cal decidir si comptar només els cims principals, de manera que si molt a prop d’un tresmil n’hi ha un altre de secundari, aquest darrer no es té en compte. El problema és també definir què és un “cim secundari”; Juan Buyse va establir una prominència per als Pirineus de 10 metres per a fer aquesta distinció, bastant menys que als quatremils dels Alps, on se sol utilitzar una prominència mínima de 30 m. Així doncs, tenim cims principals i cims secundaris.
Cal tenir en compte també la determinació de l’altitud dels cims, ja que, sovint, hi ha diferències considerables en l’altitud d’un cim segons les fonts topogràfiques o fins hi tot, de les institucions encarregades de realitzar les medicions.
La llista de Juan Buyse es va anar modificant al llarg de les successives edicions del seu llibre, fins que l’any 2002 va morir i es va interrompre la seva feina. Actualment, hi ha un grup de muntanyencs, anomenats “caçafantasmes” que segueixen la feina de millorar i actualitzar la llista. Segons la seva pàgina web, actualment tenim 213 tresmils, dels quals 124 són principals i 89 secundaris.
S’han agrupat en 11 zones (veure mapa adjunt):
1. Balaitús- Infierno – Argualas
2. Vinyamala
3. Mont Perdut
4. La Múnia
5. Néovielle – Pic Long
6. Culfreda – Bachimala
7. Posets – Eriste
8. Clarabide – Perdiguero – Boum
9. Maladeta – Aneto
10. Besiberri
11. Estats

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *